ESO

  • Conéctate...

Visitant la ciutat de Xàtiva, amb els alumnes de 4t.

Date: noviembre 20, 2014 Author: editor general Categories: ESO, General

Ahí estava jo mirant per la finestra del tren que ens duia a Xàtiva, pensant en com de costós seria recórrer tot aquest camí caminant, com feien els antics caballers, i lamentant que unes vistes tan boniques foren estropeades per les nombroses fàbriques abandonades i instal·lacions elèctriques, però sobre les vies xocant amb les rodes del tren ens feien el viatge més agradable.

Mai m’han agradat els pobles comercialitzats sempre he preferit el solitaris com una font de aliments agrària, i no comercial, però llevant d’aixo, Xàtiva es veia ben bonica quan van arribar a l’estació.

Jo no tenia fam, però veure a tot el món prenent l’esmorzar que va fer-me accedir a menjar-me aquell suculent entrepà de pernil que m’aportava l’energia necessària per a afrontar la caminata que m’esperava.

Érem aproximadament 100 persones, i ens partíem en dos grups, els uns anaven primer al castell, i pel contrari el meu grup, anava primer al museu de l’Almodí.

De camí al museu arribí a la conclusió que Xàtiva pareixia un barri de Barcelona, tan sols havia anat una vegada Barcelona, però el semblant era descomunal per a mi. Sempre he sigut molt senderista, El Penyagolosa, El Puig Campana eren unes de les moltes muntanyes que havia pujat així que la caminata no va ser problema per a mi.

Quan vam arribar al museu, exclusivament per a vore el quadre de Felip V, i que jo tenia unes grandíssimes ganes de vore’l, ens va rebre un home que ens va deixar passar hi vam vore el quadre, amb una breve explicació per la meva part i per la del meu amic Hugo, de per qué el quadre està del revés.

Un petit trenet, com els de “Disneyland”, ens va recollir en el parc i ens va portar el castell. Poques coses són tan boniques com veure el món des de l’alt d’una muntanya és com veure uns ulls blaus, és infinit. Et transporta a un altre espai en el que la natura i tu sou un, un punt en el que el teu ser es convertíx en vent i es deixa moure per aquells preciosos paisatges sense pensar en res que arrúine aquell preciós moment. Així em sentia jo en el castell, lliure.

Jo mai he sigut molt obedient així que passava un poc de les explicacions de Regina i em dedicava explorar per mi mateix el castell, no era la primera vegada que anava, però em seguia pareguent preciós.

Quan baixàven del castell em sentia trist, com quan tornes a València del teu poble en estiu, com quan saps que les vacances d’estiu han acabat i que torna a començar l escola. Vam dinar en el mateix parc d’abans, aquesta vegada l’entrepà era de tonyineta, que no m’agrada tant com el pernil, però en aquell moment em menjava qualsevol cosa.

En el viatge de volta vaig estar parlant amb els meus amics, i Perles va venir a parlar amb nosaltres, ell mateix em va demanar fer aquesta ressenya.

Vaig a concluir dient que el món és un lloc ple de problemes i responsabilitats i llocs com Xàtiva et fan veure la part humana de tot el que et rodeja i et fa sentir que verdaderament lliure.

Dedicat a Regina Colomer i Miquel Perles, per fer possible aquesta excursió

Pablo Sánchez Edo, alumne de 4t d’ESO

Tags: , ,

A %d blogueros les gusta esto: